Eficiència energètica, clau als sistemes prefabricats
La xarxa és plena d’infinitat de propostes de sistemes prefabricats o construcció industrialitzada. La majoria els dividim i valorem a partir de les seves virtuts en el sistema estructural que utilitzen: formigó, acer, fusta… I aquest, per mi, és un gran error.
Quan tries un cotxe ho fas a partir de la seva estructura del xassís? No. Ho fas a partir de les seves prestacions, entre d’altres, disseny, potència i consum. Aleshores, per què el principal valor per triar la casa és el sistema estructural?
Això és degut a que les empreses s’han plantejat els nous sistemes de construcció amb la variable de reducció de cost i l’optimització com a principals idees, i l’eficiència energètica no ha format part de l’estratègia empresarial per afrontar el repte de crear un sistema constructiu millor. Sempre ha estat el segon plat, o el tercer, darrera del disseny.
Actualment el 40% del consum energètic i de les emissions de CO2 del país són imputables a l’edificació i el 2020 tots els edificis hauran de construir-se sota el concepte de consum quasi nul (N-zero). Davant d’això, no hauria de ser l’eficiència energètica la prioritat a l’hora de desenvolupar un nou sistema de construcció o d’implementar un sistema prefabricat? No hauria de ser un element limitant a l’hora de permetre construccions amb elements amb un comportament tèrmic deficient? No hauria de ser una variable clau del consumidor per escollir la casa prefabricada del seu futur?
Crec que els sistemes prefabricats o de construcció industrialitzada haurien de tenir com a paràmetre base del disseny i del sistema l’eficiència energètica. És a dir, l’eficiència energètica hauria de ser l’element fundacional, i avui la tecnologia dels materials ha evolucionat moltíssim i ens permet aconseguir-ho.
