EN QUÈ S’ASSEMBLA UN CACTUS A UNA CASA PASSIVA?
No, no és un acudit. Tot i que a priori poden semblar dos temes que no tenen cap relació, si profunditzem, veurem que tenen moltes similituds.
Si sou habituals en el nostre blog, ja sabreu el què son les cases passives . Així com la seva importància en la sostenibilitat del sector de la construcció i quins son els mecanismes que fan que siguin construccions de molt baix consum energètic. En la situació actual de canvi climàtic, temperatures extremes, crisis energètica i, a més, una sequera molt extrema, els dos conceptes junts cobren encara més sentit.
Un jardí saludable i eficient per una casa saludable i eficient
Hem de ser doncs conseqüents i no només tenir una casa eficient, si no també un jardí eficient. Si us preocupa el consum d’energia i aigua de la vostra llar, no podeu ignorar el consum d’aigua del jardí. Cal tenir en compte que el jardí és una part molt important de la casa ja que ens posa en contacte amb la natura, essencial pel benestar. Múltiples estudis parlen dels beneficis d’aquest contacte així com els de gaudir de la llum natural i del sol. Per exemple, s’ha descobert una bactèria no patògena que es pot trobar a la terra, i que té efectes antidepressius antiinflamatoris
Per tant, tenint plantes a casa i cuidar-les ens permet gaudir a casa nostra un trosset de natura saludable. Una eina clau per a poder gaudir de les plantes sense malbaratar aigua és el xeropaisatgisme Els cactus pertanyen a les anomenades plantes xerofítiques, que són de les que més han evolucionat per sobreviure en condicions de calor i sequera extremes. També ho son la majoria de plantes autòctones del clima mediterrani, com el espígol, el romaní, la garriga, etc.
Les cases passives són l’evolució de la tecnologia de la construcció per a obtenir un confort màxim amb un consum mínim d’energia, inclús en condicions extremes. Els cactus també son el fruit de l’evolució. Són l’evolució de les plantes fins a obtenir la màxima eficiència hídrica, és a dir, que gasten el mínim d’aigua possible per a viure. Tant les cases passives com els cactus poden presumir doncs d’una etiqueta A++ en eficiència, energètica i hídrica.
Com s’ho fan els cactus per ser tant eficients?
Les plantes habitualment utilitzen el CO2 de l’aire, l’aigua i la llum del Sol per fer la fotosíntesis i crear sucres, i amb això poder alimentar-se i créixer. Per altra banda, igual que nosaltres, també utilitzen oxigen per respirar. Per la fotosíntesis necessiten la llum del sol i per tant la fan de dia quan hi ha sol.
Així doncs, per captar el CO2 i l’oxigen les plantes han d’obrir les seves diminutes boques, que son uns porus anomenats estomes. Però al fer-ho, si fa molt sol i molta calor, per aquests porus també se’ls evapora l’aigua de manera descontrolada.
Esquemes comparatius simplificats de la fotosíntesi “normal” en plantes C3 i en plantes CAM
Font: https://ib.bioninja.com.au/
Els cactus han desenvolupat un tipus de respiració anomenada CAM “Crassulacean Acid Metabolism” o metabolisme àcid de les crassulàcies. Aprofiten la nit quan l’ambient és més fresc i humit per obrir els estomes per captar el CO2, amb la mínima pèrdua d’aigua, i l’emmagatzemen en un àcid anomenat malat. De dia ja amb la llum del sol i amb l’àcid màlic emmagatzemant fan el procés propi de la fotosíntesis per a produir els sucres que necessiten per viure. A més, també tenen un sistema de succió de l’aigua per les arrels més eficient, per tant, consumeixen menys energia.
La clau sempre és el control!
La clau és doncs el control en la respiració, que a més, son capaços d’adaptar segons la temperatura. Per exemple, si tenim molta diferència tèrmica entre el dia i la nit, poden aprofitar les primeres hores del matí amb llum i frescor per mantenir també els estomes oberts.
Aquest sistema el podem assimilar molt fàcilment al sistema de ventilació mecànica amb recuperació de calor que sempre és imprescindible en una casa passiva. No ventilem descontroladament obrint finestres, com fan les plantes “normals” durant la seva fotosíntesis, sinó que tenim un sistema de conductes amb una entrada i sortida controlada, igual d’intel·ligent que els estomes dels cactus. Ambdós casos tenen un mecanisme de control i d’intercanvi, un recuperador de calor en les cases passives i el malat pel CO2 en els cactus. I, a més, els dos sistemes son energèticament molt eficients!
Els recuperadors de calor d’una casa passiva també son suficientment intel·ligents per, si tenim temperatures favorables a l’exterior els dies d’alt gradient tèrmic, fer un bypass i deixar entrar la frescor exterior de la matinada, per estalviar-nos refrigeració durant les hores centrals del dia molt més càlides.
La protecció solar és imprescindible en els climes càlids
A EVOWALL repetim molt sovint aquesta afirmació, ja que la nostra zona, al sud d’Europa, és imprescindible la protecció solar en els tancaments per a evitar el sobreescalfament. En l’arquitectura tradicional ho veiem sovint amb voladissos, porxos, persianes, porticons, etc. I d’això què en saben els cactus? Doncs també molt! Tenen diferents sistemes de protecció solar perquè també ells son vulnerables a massa sol.
Les famoses espines no només son una protecció contra els depredadors que se’ls vulguin menjar si no que també actuen com a protecció solar. Els cactus amb més espines acostumen a ser de climes amb molt Sol com els deserts. Fins i tot la forma i mida de les espines serveix per a la reflexió solar, i també poden actuar com una façana ventilada! Les espines creen una zona entre elles i la pell del cactus que permet la circulació de l’aire i ajuda a refrescar-los o inclús a escalfar-los en zones fredes evitant glaçar-se.
També la forma que tenen alguns cactus amb “costelles” fa que a més de tenir més superfície per on respirar i fer la fotosíntesis, també es facin ombra les unes a les altres. Aquestes costelles junt amb la seva forma esfèrica permeten al Kroenleinia grusonii, el “seient de sogra” emmagatzemar el màxim d’aigua. Degut a que l’esfera és el cos geomètric que més volum té per superfície, i a les ses costelles, pot incrementar encara més aquest volum expandint-se per augmentar l’emmagatzematge i contraure’s amb la manca d’aigua.
En la construcció tradicional de l’àrea mediterrània, i altres càlides arreu del món, els colors més comuns són els clars, usant per exemple la calç, la qual cosa fa que es reflecteixi la radiació solar i redueix el sobreescalfament. Els cactus i també moltes suculentes, tenen la seva pròpia tècnica equivalent a la calç en el seu epidermis. Fan servir ceres epicuticulars, unes substàncies de tons clars o platejats, com la pruïna que les protegeix reflectint aquesta radiació.
Cal sempre adaptar-se al clima
Igual que pensem que les cases passives estan només pensades per climes freds, també pensem en els cactus només en climes secs i humits com el desert. Doncs no és així, en els dos casos, amb les corresponents adaptacions s’adapten perfectament a climes completament oposats.
El concepte PassivHaus s’ha estès per tot el món i ja hi ha construccions en tot tipus de climes. Amb les cases EVOWALL a la zona mediterrània i les experiències ja de varis anys dels nostres clients queda perfectament demostrat que el concepte PassivHaus s’adapta perfectament al nostre clima. A més, el sistema EVOWALL manté els materials de construcció tradicionals com són el guix i el ciment, que ens donen gran inèrcia tèrmica que serveix, per exemple, a una millor sensació tèrmica durant les onades de calor.
Encara que no ho sembli, també hi ha cactus experts en climes molt freds o climes tropicals. Per exemple, l’Oreocereus celsianus creix en els deserts a gran altura del massís dels Andes poden viure a més de 4.000msnmm , aguantant temperatures sota zero. En aquests casos les espines els serveixen d’abric, i acostumen a ser més com una capa de pèl; son fines, llargues, denses i flexibles. A més de ser el seu jersei també els serveixen per a condensar la rosada del matí que puja per la falda oest del massís des de l’oceà Pacífic, com fan les Copiapoas en el desert d’Atacama.
L’evolució també ha permès que els cactus es puguin adaptar fins i tot a les selves tropicals, molt càlides i humides. En aquestes zones els cactus han perdut pràcticament la totalitat de les espines i molts viuen enfilats a les capçaleres dels arbres per intentar captar el màxim de llum solar possible. També necessiten molta més aigua que els seus parents del desert y acostumen a fer flors molt grans i de colors molt vius. Un exemple seria l’Hilocereus undatus, que coneixem per la seva fruita la Pitahaia o “dragon fruit”.
El coneixement dels experts al nostre abast
Si en voleu saber més sobre cactus, us recomanem que seguiu el projecte de la Mercedes García Bravo «cactòfila» de tota la vida i fundadora de Desert CITY, el major jardí paisatgístic i experimental de cactus i plantes xerofítiques d’Espanya. Us recomanem el seu llibre “cactus con corazón”. En ell trobareu de manera extensa tota la informació de com entendre’ls, cuidar-los i també com escollir els que millor s’adaptin a casa nostra.
I en tot el territori hi ha moltes associacions d’amants d’aquestes plantes que organitzen regularment activitats, tallers i trobades entorn aquest tema. A Catalunya tenim l’ASAC, l’associació d’Amics dels Cactus i Altres Suculentes, amb membres molt actius organitzant moltes activitats que trobareu a la seva web.
