Emissions CO2 al món
La Fundación Empresa & Clima, organització sense ànim de lucre que treballa pel lideratge i compromís empresarial en la lluita contra el canvi climàtic, ha publicat el seu informe anual de la situació 2020 de les emissions de CO2eq al món, Europa, Espanya i Catalunya. És un document rigorós i aglutina una ingent quantitat de dades, moltes d’elles, però, prèvies a l’impacte de la COVID. Tot i ser un llenguatge feixuc, hem d’anar-hi entrant, ja que és el repte més important al que ens enfrontem.
Emissions de CO2 globals
Globalment, al món s’emeten 37.605 Milions de Tn de CO2eq anuals. Si considerem Europa com una unitat, només amb el top5 s’aglutina el 71,4% del total:
- Xina amb un 31%
- Estats Units un 15,3%
- Europa un 11,6%
- Índia un 7,1%
- Rússia un 6,4%
Clarament, els esforços veiem qui els ha de fer, però també hi ha alguns elements interessants a destacar com les emissions per càpita i la relació amb el PIB.
Les emissions per càpita
La mitja mundial és d’unes 4,39Tn de CO2/càpita, però aquí els valors són més punyents per alguns:
- Estats Units: 14,44Tn de CO2/càpita
- Rússia: 11,36Tn CO2/càpita
- Xina: 10,77Tn CO2/càpita
Europa es mou amb uns valors de 5,69Tn CO2/càpita:
- Espanya 6,65Tn CO2/càpita
- Catalunya 5,74Tn CO2/càpita
La relació amb el PIB
Alguns països, com al passat, encara porten lligat el seu creixement del PIB a un creixement de les emissions de CO2 (Índia és el més destacat) però altres països, com Estats Units i la Xina, estan aconseguint en els últims anys un creixement del PIB sense incrementar les emissions de CO2. S’ha de destacar positivament el cas d’Europa que està aconseguint mantenir el creixement del PIB reduint les seves emissions globals.
Emissions de CO2 a Europa
Si ens centrem a Europa, amb 4.377 Milions de Tn de CO2eq d’emissions anuals, un 11,6% del total mundial, ha reduït les emissions en un -18.9% (2019) respecte el valor de l’any de referència (1990), mentre que les altres grans economies s’han mantingut o han crescut en aquest mateix període (recordem que l’objectiu vinculant dels 27 estats membres, és la reducció de les emissions en un -55% pel 2030 per buscar la neutralitat de carboni el 2050).
Directiva de control d’emissions
Un dels mecanismes que ha permès aquest procés a Europa, ha estat la directiva de control d’emissions i el mercat de drets, que ha forçat als principals emissors a quantificar i reduir les seves emissions; aquests, tot i només ser el 35% de total de les emissions (el 65% són difusos), han servit per agafar aquesta tendència de reducció positiva. Sembla que tant Estats Units com la Xina ja estan estudiant implantar sistemes similars, ja que cap d’ells vol arribar al punt de no retorn climàtic.
NextGeneration
L’altre mecanisme que hauria d’ajudar a Europa a reduir les seves emissions són els ajuts NextGeneration, impulsant la transició ecològica de l’economia amb el canvi a energies netes. Esperem que aquests ajuts, finançats en gran part pel pagament dels drets d’emissió, els nostres dirigents els apliquin on correspon.
Emissions CO2 a Espanya
Amb un total de 354 Milions de Tn de CO2eq, el 74,9% de les emissions són degudes al consum d’energia (transport 39%, energètiques 23% i industria i altres 40%). Destacar la reducció del consum de carbó per generació d’energia, passant de la primera posició a la sisena, amb un impacte positiu a les emissions totals. La resta de sectors (indústria i transport) s’han mantingut constants.
Emissions CO2 a Catalunya
Catalunya, amb 43,9 Milions de Tn CO2eq anuals, representa l’1% de les emissions d’Europa i el 0,12% de les mundials. A causa del seu teixit productiu industrial, els últims anys les emissions s’han mantingut constants.
COP26 i la fi dels combustibles fòssils
Queda clar que, a part del canvi als sistemes de generació d’energies netes (solar, eòlica,…) i l’electrificació del transport, els esforços i els recursos d’aquests fons Europeus s’han d’invertir principalment a millorar i substituir els sistemes de combustió de la indústria i els seus processos productius (molt repartit en molts sectors), doncs alhora impacten a l’economia productiva.
El món per fi s’ha posat d’acord en no arribar al punt sense retorn i està actuant, a diferents velocitats, en la direcció correcta a través del pacte pel canvi climàtic de Glasgow COP26, que marca el principi de la fi dels combustibles fòssils.
Cadascú de nosaltres i les nostres empreses, tenim la responsabilitat de mesurar les nostres emissions i mirar de reduir-les seguint els objectius globals.
