Actualment el 40% del consum energètic i de les emissions de CO2 del país són imputables a l’edificació. Europa ho sap i molts països ja han fet passos endavant per reduir aquest impacte. A Espanya, una mica tard i malament, però pel 2020 tots els edificis hauran de construir-se sota el concepte de consum quasi nul (N-zero), que suposarà el salt més important en el sector de l’edificació de les últimes dècades.

Avui una casa unifamiliar a 4 vents construïda segons els estàndards vigents i els codis tècnics de l’edificació pot consumir, només per la climatització, entre 3.000 i 6.000€/any en funció de la seva classificació energètica. Aquests imports són una hipoteca energètica que es paga cada mes i que, a 30 anys, poden suposar més de 150.000€, sense considerar les contínues pujades dels preus de l’energia (electricitat, gas).

Si fem una casa sota el concepte de consum quasi nul o sota l’estàndard PassivHaus, estem millorant l’eficiència energètica i podem reduir el consum a un cost anual entre 300 i 500€/any. Amb la reducció del 90% del cost, aquest propietari haurà eliminat la seva hipoteca energètica. Això permetrà invertir aquest sobrant en una casa millor, potser en una millor zona o fins i tot viure menys pendent de les despeses corrents.

També s’ha de destacar que en alguns països ja es comença a fer evident aquest fet i pots trobar dues cases similars que poden tenir un diferencial important en el seu valor de mercat, pròxim a l’estalvi energètic de 20 anys, podent suposar diferències de més de 100.000€ per dues cases d’igual disseny però amb un concepte de consum zero o no.

Sigui una casa prefabricada o tradicional, de nova construcció o rehabilitada, l’eficiència energètica i els consums han de ser element bàsic per escollir aquesta casa. No fer-ho implica assumir una hipoteca energètica, tant per nosaltres com pels nostres fills.